 |
| cadira Biennale, Josep Ferrando y Figueras, 2014. |
L'arquitecte barceloní Josep Ferrando juntament amb l'empresa de disseny catalana International Figueras Seating, guanyen el Premi Catalunya Ecodisseny per la cadira Biennale en la categoria de Producte en desenvolupament, una competició que reconeix productes dissenyats per millorar el comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida. La cadira Biennale que va començar a gestar-se en la 14ª Biennal d'Arquitectura a Venècia ha estat guardonada per ser “una cadira molt atractiva, icònica i poètica”, entre altres aspectes. És una cadira monomaterial i de disseny basat en la geometria fractal. Realitzada exclusivament en dos tipus de fustes procedents de boscos sostenibles, Flandes i Melis, es compon per llistons que s'acoblen mitjançant una junta o finger joint en zig-zag. Aquesta articulació és segons Ferrando “l'origen del projecte, ja que és la que es reprodueix quan les dues varietats de fusta utilitzades s'uneixen”. A Ferrando li interessa de l'obra precisament el profund estudi intrínsec del material, perquè en entendre com s'associen les seves parts va des del senzill acoblament de dos llistons fins a la composició de tota una instal·lació equipada de cadires Biennale.
La cadira Biennale és, una cadira modular i flexible feta d'un material únic, que és càlid i confortable. Creat en fusta i fabricat industrialment basat en processos artesanals, la cadira combina l'experiència i l'eficiència energètica per produir un sistema flexible, personal que compleixi amb les necessitats no només dels ajustos religiosos, sinó també molts altres usos col·lectius possibles. El disseny es basa en un sistema fractal, com la seva estructura bàsica es replica en mides més petites.
Per fer cada cadira, fan falta 20 tires de fusta que mesuren 8 cm d'ample i 2,5 cm de gruix. Aquests van ser tallades en diferents altures i s'uneixen en angles que son sempre múltiples de 8 °. Les tires s'acoblen mitjançant una junta o finger joint en zig-zag, que, segons Ferrando, "és l'origen del projecte, ja que això és el que es replica quan les dues varietats de fusta utilitzades s'uneixen".
El seient (format de 8 tires) s'uneix a la part posterior (8 tires) utilitzant juntes de fusta, i aquesta estructura és llavors suportada per 2 peus fets de tires de 2 cadascuna. Segons el director de Figueras Design Center, Pau Borràs, "la cadira, al final, amb el suport de la pròpia gravetat". Quan les cadires Biennale estan disposats en un grup, els peus creen un marc que s'assembla a la de les branques dels arbres.
Josep Ferrando defineix el seu treball com "un retorn als orígens, al coneixement en profunditat del material que es treballa per tal d'entendre les seves característiques i com les seves parts es relacionen entre si". Per l'arquitecte, que era important mostrar metafòricament com la unitat es pot transformar en el col·lectiu, a través del disseny fractal que comença amb les tires de fusta i acaba en una instal·lació equipada amb cadires de la Biennal
. "L'harmonia de les proporcions expressa tant la individualitat i el tot al mateix temps", diu Ferrando. El resultat és, d'acord amb Borràs, "una cosa molt gran, però al mateix temps molt humil".
Text i fotos extretes de la web www.figueras.com
