Entre 1924 i 1927 va estudiar orfebreria a la Kunstgewerbeschule de Zuric, on va ser influït pel dadaisme i el cubisme. De 1927 a 1929 va estudiar arts a la Bauhaus de Dessau, on es va aproximar al funcionalisme del disseny, amb professors com Wassily Kandinsky, Paul Klee i Oskar Schlemmer.
Quan
va acabar els seus estudis, va tornar a Zuric per dedicar-se a la
pintura, l'arquitectura i el disseny
gràfic. El 1930
crea el seu propi estudi d'arquitectura i ja com a membre de la Deutsche Werkbund realitza
la finca de Nuebühl d'estil modern, a prop de Zuric. El 1931 va adoptar la teoria
de l' "art concret" de Theo van
Doesburg, segons la qual era possible arribar a la universalitat amb
la claredat. El 1932
va treballar com a escultor i es va adherir a algunes organitzacions
artístiques com l'Abstraction-Création, el
grup d'artistes Allianz de Suïssa,
el Congrès
Internatonal d'Architecture Moderne (CIAM) i la Union des
Artistes Modernes (UAM), de París.
El
1944 Bill va iniciar una
sèrie d'incursions en el disseny industrial, amb el disseny d'un
rellotge d'alumini
per Junghans, firma amb la qual va col·laborar
durant diversos anys dissenyant rellotges de paret, de cuina i de polsera amb
estil racionalista
i d'estètica industrial. Un d'aquests rellotges de paret està exposat al Museu d'Art Modern de Nova York.
Els rellotges de polsera Junghans "Max Bill" se segueixen
produin.
Va dissenyar un tamboret minimalista, Ulmer
Hocker(1954), un dels seus dissenys més coneguts. També va organitzar
l'exposició "Die gute industrieform", que pretenia fomentar
l'alta qualitat dels objectes de disseny industrial.
El
1951 va fundar, al costat
d'Inge Scholl i Otl Aicher,
la Hochschule für Gestaltung a Ulm, Alemanya
(HfG Ulm), una escola de disseny que continuava la tradició de la Bauhaus. En
aquesta institució va ser rector i director dels departaments d'arquitectura i
disseny de producció entre 1951 i 1956. Bill va defensar el funcionalisme
i el formalisme geomètric de la
Bauhaus, ja que creia que les formes basades en les lleis matemàtiques
posseïen una puresa estètica, i per tant, universalitat.
Els
seus projectes intentaven representar la complexitat matemàtica de la Nova Física de principis
del segle XX.
Va tractar de crear objectes per tal que aquesta nova ciència de la forma
puguès ser entesa pels sentits. Un bon exemple d'això és la seva feina amb la banda de
Moebius. Aquesta aproximació al disseny després va ser continudada
per Hans Gugelot en la mateixa
HfG d'Ulm.
El
1957, i després
d'abandonar la HfG d'Ulm, va fundar el seu propi estudi a Zuric i es va dedicar
a l'escultura, la pintura i l'arquitecura. El 1964 va ser nomenat arquitecte en
cap del pavelló d'Educació i creació a l'Exposició Nacional de Suïssa i membre
honorari de l'American
Institute of Architects.
Entre
1967 i 1971 es va convertir en membre del Consell Nacional de Suïssa, i després
es va convertir en professor a la Staatliche Hochschule für Bildende Künste d'Hamburg
i president de Disseny Ambiental, del 1967 al 1974. El 1973 es va convertir en
membre associat de la Reial Acadèmia de Ciències, Literatura i Art de Flandes,
en Brussel. El 1976 es va convertir en membre
de l'Acadèmia d'Arts de Berlín.
MINIATURA DEL FAMÓS TAMBORET MINIMALISTA ULMER HOCKER
 |
| Ulmer Hocker(1954), un dels seus dissenys més coneguts |
 |
| EDICIÓ EN MINIATURA, ULMER HOCKER PER VITRA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada