Cendrer de taula. Produït per Flamagás i dissenyat per André Ricard, el
cendrer Mallorca va aparèixer l'any 1970 i va gaudir d'una difusió
considerable com a cendrer de despatxos i llocs públics. Els seus
principals avantatges eren que es tractava d'un cendrer d'alumini
injectat, i per tant molt resistent, i que les burilles de les
cigarretes i l'olor que aquestes desprenen restaven tancades gràcies a
un enginyós mecanisme de la tapa del cendrer.
Mallorca consisteix en dos cilindres encaixats d'alumini pintat i una tapadora formada per dues peces semicirculars d'acer inoxidable brillant sota les quals s'amaga un petit mecanisme basculant. La part superior funciona com un cendrer convencional amb dues osques per deixar-hi la cigarreta i una superfície on apagar-la, que era alhora la tapa del cendrer tancat. Quan el cilindre superior s'aixeca accionat per la mà, les dues fulles de la tapa (els dos semicercles) s'aixequen també per l'eix del diàmetre, deixant un espai buit al perímetre per on cauen la cendra i les burilles. Quan es deixa anar, el cendrer recupera la posició inicial i tota la brossa resta tapada a la part estanca del cendrer. A més, es pot buidar fàcilment gràcies al senzill mecanisme de fixació tipus baioneta que permet desencaixar els dos cilindres aixecant lleugerament la part superior i fent girar la inferior en sentit contrari a les agulles del rellotge. La novetat de Mallorca, respecte a altres cendrers amb tapa, és que les tapes funcionen tant de base del cendrer obert com de tapadora del cendrer tancat, i que s'obren i es tanquen sense tocar-les, és a dir, alçant i deixant caure les parets del cilindre. Un petit gest de la mà, que no entra en contacte amb la part bruta del cendrer, i la força de la gravetat fa tota la feina.
Dos són els trets que es poden destacar d'aquest treball de Ricard: el disseny entès com un enginy inventiu al servei de l'ús i la senzillesa de la forma externa.
L'enginy, doncs, es fa palès en l'operació d'ús del cendrer, però la forma preserva una unitat estètica basada en l'abstracció geomètrica.
La senzillesa del mecanisme que permetia amagar les cendres i les puntes del cigarret i evitava la pudor del tabac, va fer que ben aviat el producte guanyés quota de mercat per davant d'altres models que presentaven un mecanisme més complex i no tan funcional.
El 1971 el cendrer de taula Mallorca tenia un preu de 390 pessetes i es produïa en cinc colors diferents: negre, blau, vermell, taronja i bordeus. Aquest mateix any va ser escollit per formar part de la selecció de l'ADI/FAD de Barcelona.
Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
Mallorca consisteix en dos cilindres encaixats d'alumini pintat i una tapadora formada per dues peces semicirculars d'acer inoxidable brillant sota les quals s'amaga un petit mecanisme basculant. La part superior funciona com un cendrer convencional amb dues osques per deixar-hi la cigarreta i una superfície on apagar-la, que era alhora la tapa del cendrer tancat. Quan el cilindre superior s'aixeca accionat per la mà, les dues fulles de la tapa (els dos semicercles) s'aixequen també per l'eix del diàmetre, deixant un espai buit al perímetre per on cauen la cendra i les burilles. Quan es deixa anar, el cendrer recupera la posició inicial i tota la brossa resta tapada a la part estanca del cendrer. A més, es pot buidar fàcilment gràcies al senzill mecanisme de fixació tipus baioneta que permet desencaixar els dos cilindres aixecant lleugerament la part superior i fent girar la inferior en sentit contrari a les agulles del rellotge. La novetat de Mallorca, respecte a altres cendrers amb tapa, és que les tapes funcionen tant de base del cendrer obert com de tapadora del cendrer tancat, i que s'obren i es tanquen sense tocar-les, és a dir, alçant i deixant caure les parets del cilindre. Un petit gest de la mà, que no entra en contacte amb la part bruta del cendrer, i la força de la gravetat fa tota la feina.
Dos són els trets que es poden destacar d'aquest treball de Ricard: el disseny entès com un enginy inventiu al servei de l'ús i la senzillesa de la forma externa.
L'enginy, doncs, es fa palès en l'operació d'ús del cendrer, però la forma preserva una unitat estètica basada en l'abstracció geomètrica.
La senzillesa del mecanisme que permetia amagar les cendres i les puntes del cigarret i evitava la pudor del tabac, va fer que ben aviat el producte guanyés quota de mercat per davant d'altres models que presentaven un mecanisme més complex i no tan funcional.
El 1971 el cendrer de taula Mallorca tenia un preu de 390 pessetes i es produïa en cinc colors diferents: negre, blau, vermell, taronja i bordeus. Aquest mateix any va ser escollit per formar part de la selecció de l'ADI/FAD de Barcelona.
Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada