Ettore Sottsass (14 de setembre de 1917 Innsbruck - 30 de desembre de 2007 a Milà) va ser un important arquitecte i dissenyador italià de la segona meitat del segle XX. Fundador del Grup de disseny Grup Menphis i un important consultor de disseny per Olivetti.
Nascut a Àustria, va començar la seva carrera estudiant la Universitat Politècnica de Tori. Va ser alumne per quatre anys i va provar el seu gran talent escrivint sobre art i disseny interior amb el seu company Luigi Spazzapan. En deixar la Universitat, Sottsass es va allistar a l'exèrcit per tres anys. Després de complir el seu deure militar, va treballar per a un grup d'arquitectes mentre instal·lava la seva pròpia oficina a Milà, anomenada "L'Estudi".
Sottsass es va unir a Olivetti com a consultor de disseny i va treballar allà per més de 20 anys. Allà faria diversos projectes. Entre d'altres, va dissenyar la màquina d'escriure "Valentine", (una revolució en el mercat i com disseny industrial, segueix exposada des de l'any de la seva creació, al Museu d'Art Modern de Nova York i la calculadora Elea 9003.
La Valentine, una icona del disseny, la vaig comprar fa tres anys, esta en perfectes condicions i funciona realment molt bé.
BARCELONA-SPAIN
MADE IN OLIVETTI PLANT
Sottsass va dissenyar la cadira de menjador Seggiolina da Pranzo el 1980 per a l'Estudi Alchimia, un grup de dissenyadors de mobles d'avantguarda com Alessandro Mendini i Andrea Branzi, el nom és una referència a la transmutació de la matèria.
Consta de components de producció industrial, la cadira Seggiolina da Pranzo va ser concebut com un comentari irònic sobre el disseny. A través de l 'ús de làmines de plàstic, dissenyades per ell per Abet Laminati, un mitjà fortament associat amb el kitsch dels anys 50, aquesta cadira pot ser vista com un antecedent dels seus últims dissenys per Memphis.
Els fabricants de la cadira de mida completa Seggiolina da Pranzo: Estudi Alchimia, Milà, Itàlia, 1980. Els materials inclouen: seient i respatller de fusta premsada de plàstic laminat amb potes tubulars de metall cromat i nanses.
Des de la dècada de 1950, Ettore Sottsass ha estat conegut pels seus dissenys provocatius i pioners. És segur dir que ell és responsable en gran mesura que Itàlia fos en aquella decada l'avantguarda en el món del disseny internacional. Va treballar juntament amb altres dissenyadors italians, per elaborar una teoria del disseny basat en les noves condicions creades per l'era dels mitjans de comunicació electrònics. Els seus dissenys per al patró laminat de combinar estructures gràfiques o geomètriques amb imitació fusta o el marbre, els símbols africans, els motius de tires còmiques i els colors agressius. Sottsass va dissenyar la Seggiolina da Pranzo per "Alchimia" el 1980.
Vitra ha fet una miniatura d'aquesta cadira:
CARLTON DRESSER
El 1981, Ettore Sottsass, va presentar la seva Carlton Dresser. Com un aparador que no té algunes funcions, de fet, seria just per descriure aquest mobiliari ja que pràcticament inutilitzable.
No obstant això, és un disseny interessant, amb la seva elecció de colors brillants i la seva disposició angular dels costats i amb les peces de suport. El disseny desafia els principis del disseny tradicional i modernista, igual que molts altres dissenys de Memphis. Els materials que s'han utilitzat son MDF forrada de melamina laminada de color.
CASABLANCA
Probablement la seva obra més coneguda pertany a la seva etapa amb la Sottsass Associati, fundada amb Marc Zanini, Matteo Thun i Aldo Cibic, coneguda a nivell internacional com a grup Memphis, que es va convertir en el fenomen més important de la dècada amb divertits dissenys postmoderns com els armaris Casablanca o Carlton. Les exposicions de Memphis van fer història i li van permetre donar un gir a la seva carrera possibilitant treballar amb empreses com Knoll o Artemide sense perdre la seva llibertat o tornar a realitzar projectes arquitectònics com la Wall House.
Petita miniatura
Aquesta miniatura la vaig extreure d'un model que sortia editat amb paper en la revista Ardi, una revista fantàstica que es va editar per Juli Capella i Quim Larrea, la revista Ardi va ser, a la fi de la dècada dels vuitanta, una de les publicacions sobre disseny més punteres d'Europa. La seva construcció gràfica, i especialment des de les portades, va saber transmetre l'aposta dels seus directors pel disseny més innovador del panorama d'aquella època. En els primers números va editar uns retallables de diferents peces del disseny internacional. En una d'elles he pogut extreure aquesta maqueta de Casablanca.
BARCELONA-SPAIN
MADE IN OLIVETTI PLANT
 |
| 1969. VALENTINE MÁQUINA DE ESCRIBIR. DELTA DE ORO ETTORE SOTTSASS JR.-HISPAN |
També
va ser internacionalment conegut com a arquitecte, i es va involucrar
en nombrosos projectes arreu del món. Al llarg de la seva carrera va
comptar amb la cooperació d'amics molt reconeguts en el camp de
l'arquitectura i el disseny com Aldo Cibic, James Irvine o Matteo Thun.
Va
morir el matí del dilluns 31 de desembre del 2007 a Milà, Itàlia. Va
morir al seu domicili a causa d'una insuficiència cardíaca deguda a una
grip. |
| The Olabuenaga House, by Italian architect Ettore Sottsass, who received the Lifetime Achievement Award from Benjamin Moore & Co. Photo: Grey Crawford/ Metropolitan Home Magazine  |
Seggiolina dóna Pranzo
 |
| Seggiolina da Pranzo cadira |
Sottsass va dissenyar la cadira de menjador Seggiolina da Pranzo el 1980 per a l'Estudi Alchimia, un grup de dissenyadors de mobles d'avantguarda com Alessandro Mendini i Andrea Branzi, el nom és una referència a la transmutació de la matèria.
Consta de components de producció industrial, la cadira Seggiolina da Pranzo va ser concebut com un comentari irònic sobre el disseny. A través de l 'ús de làmines de plàstic, dissenyades per ell per Abet Laminati, un mitjà fortament associat amb el kitsch dels anys 50, aquesta cadira pot ser vista com un antecedent dels seus últims dissenys per Memphis.
Els fabricants de la cadira de mida completa Seggiolina da Pranzo: Estudi Alchimia, Milà, Itàlia, 1980. Els materials inclouen: seient i respatller de fusta premsada de plàstic laminat amb potes tubulars de metall cromat i nanses.
Des de la dècada de 1950, Ettore Sottsass ha estat conegut pels seus dissenys provocatius i pioners. És segur dir que ell és responsable en gran mesura que Itàlia fos en aquella decada l'avantguarda en el món del disseny internacional. Va treballar juntament amb altres dissenyadors italians, per elaborar una teoria del disseny basat en les noves condicions creades per l'era dels mitjans de comunicació electrònics. Els seus dissenys per al patró laminat de combinar estructures gràfiques o geomètriques amb imitació fusta o el marbre, els símbols africans, els motius de tires còmiques i els colors agressius. Sottsass va dissenyar la Seggiolina da Pranzo per "Alchimia" el 1980.
Vitra ha fet una miniatura d'aquesta cadira:
 |
| Vitra miniature.This 1:6 Seggiolina da Pranzo Dimensions: L/H/W: 81mm/140mm/76mm |
El 1981, Ettore Sottsass, va presentar la seva Carlton Dresser. Com un aparador que no té algunes funcions, de fet, seria just per descriure aquest mobiliari ja que pràcticament inutilitzable.
No obstant això, és un disseny interessant, amb la seva elecció de colors brillants i la seva disposició angular dels costats i amb les peces de suport. El disseny desafia els principis del disseny tradicional i modernista, igual que molts altres dissenys de Memphis. Els materials que s'han utilitzat son MDF forrada de melamina laminada de color.
CASABLANCA
Probablement la seva obra més coneguda pertany a la seva etapa amb la Sottsass Associati, fundada amb Marc Zanini, Matteo Thun i Aldo Cibic, coneguda a nivell internacional com a grup Memphis, que es va convertir en el fenomen més important de la dècada amb divertits dissenys postmoderns com els armaris Casablanca o Carlton. Les exposicions de Memphis van fer història i li van permetre donar un gir a la seva carrera possibilitant treballar amb empreses com Knoll o Artemide sense perdre la seva llibertat o tornar a realitzar projectes arquitectònics com la Wall House.
Aquesta miniatura la vaig extreure d'un model que sortia editat amb paper en la revista Ardi, una revista fantàstica que es va editar per Juli Capella i Quim Larrea, la revista Ardi va ser, a la fi de la dècada dels vuitanta, una de les publicacions sobre disseny més punteres d'Europa. La seva construcció gràfica, i especialment des de les portades, va saber transmetre l'aposta dels seus directors pel disseny més innovador del panorama d'aquella època. En els primers números va editar uns retallables de diferents peces del disseny internacional. En una d'elles he pogut extreure aquesta maqueta de Casablanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada