CADIRA ESTIL THONET


Aquest Diumenge vaig adquirir un parell de cadires  com aquesta, encara que, desconec qui es el fabricant i el seu dissenyador, les vaig trobar interessants i en molt bon estat. Son fetes de faig corbat com les cadires que fabricava Thonet. Hi ha un dibuixos en relleu fets per un motlle a la premsa. També es molt curiós la flor que es dibuixa sota les cames, agafant-les totes quatre potes per donar-li fortalesa.

He mirat sota el cul de la cadira pero tant sols a una d'elles hi ha una mica de tinta blava d'un segell, pero no s'interpreta res. 




La cadira aquesta va ser fabricada a Valencia a principis del segle XX. La cadira amb gravats porta la traba de Ventura Feliu,  "Hijos de Ventura Feliu".

OSCAR TUSQUETS BLANCA - GAULINO -



GAULINO

Històrica cadira Gaulino: fou dissenyada el 1987, va ser seleccionada al Premi de Disseny Industrial i el Adi-Fad de 1989 i al Iberdiseño de 1990. Des de llavors ha figurat sempre en les retrospectives del Disseny Espanyol, tant en exposicions com en publicacions, i s'ha convertit en un referent del disseny del segle vint en el nostre país. En aquesta obra, algun crític ha detectat l'admiració de Tusquets per Salvador Dalí però, quan la va veure acabada, l'hi va semblar que les influències evidents provenien d'Antoni Gaudí i de Carlo Mollino: per això la cadira es va cridar Gaulino. Encara que la seva aparença és totalment artesanal, la Gaulino es el seu primer projecte realment industrial en fusta; estudiant la fabricació i desarrolant el projecte es va  adonar del que les màquines podien arribar a fer. Va aprendre i es va divertir molt. Tusquets, la considera un dels seus millors treballs.

Estructura de roure massís natural, tenyit en blanc  i envernissat. Seient entapissat en cuir de color natural.


Mides de la gaulino a escala 1:1: 51,3 x 55,1 x 83,5 cm








DORIS SALCEBO

Doris Salcedo (Bogotà, 1958). Escultora colombiana. El seu treball respon en certa manera a la situació política a Colòmbia. Utilitza sovint mobles en les seves escultures, eliminant la seva naturalesa familiar i donant-los un aire de malestar i horror.
Un dels seus treballs més representatius i més cridaners són les intervencions en els espais públics en els que utilitza les seves famoses cadires de fusta, els seus mobles envaeixen els llocs comuns com la instal · lació que va realitzar per la 8 ª Biennal d'Istanbul el 2003 o la seva espectacular obra de cadires que cauen per la façana del Palau de Justícia de Bogotà (2002).

Doris Salcedo, Istanbul Project, 2003, instalación en la VIII Bienal Internacional de Estambul (Turquía). Foto: Sergio Clavijo. Cortesía de la artista y Alexander and Bonin, Nueva York




Un altre vessant en el seu treball és l'ús de mobles vells i roba usada, objectes trobats que modifica, per exemple en la seva obra Casa Vídua apareixien sabates i mobles de persones humils, els mobles que simbolitzarien en qualsevol altre context la calor familiar són tapiats o recoberts amb ciment i d'aquesta manera al · ludeixen a les víctimes del conflicte colombià, al dolor de les seves famílies. Altres vegades utilitza les camises com si fossin camises emmidonades però amb ciment i creuades amb una barra d'acer punyent, que ens recorden els desapareguts. En altres casos com les seves sèries de sabates per exemple Atrabiliarios, que no puc evitar sempre em recorda a l'obra de Boltanski i les seves referències a l'Holocaust, utilitza parells de sabates que són col · locats per parelles i tancats en una espècie de buit en la paret com un nínxol que després és cobert per una pell translúcida d'algun animal.





Sillas vacías del Palacio de Justicia, 6 y 7 de noviembre, 2002.Intervención-instalación en el Palacio de Justicia de Bogotá.


Va estudiar Belles Arts a la Universitat Jorge Tadeo Lozano. Les seves obres han estat exposades al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York, al Tate Modern de Londres, al Centre Pompidou de París i al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia a Madrid. És una de les artistes colombianes més importants en l'escena contemporània internacional.

Acción de duelo. Intervención urbana. Plaza de Bolívar, Bogotá, 3 de julio de 2007

L'artista Doris Salcedo treballant a la Plaça Bolívar


Doris Salcedo és sobretot una artista política que treballa els temes de la memòria, el dolor, l'absència, les seves obres aconsegueixen commoure'ns i sobretot fer-nos reflexionar, les seves instal · lacions com Acció de dol, realitzada a la Plaça Bolívar a Bogotà en juliol de 2007 , és una de les obres més significatives de com aquesta artista utilitza el seu treball per parlar de les víctimes de la violència política del seu país.



La seva obra Shibboleth és una de les seves instal · lacions més famoses, és la coneguda esquerda que travessava el terra de la Sala de Turbines de la Tate Modern. L'esquerda defineix una de les vessants principals del treball de l'artista, i és que sempre es defineix com una persona del tercer món, en aquest cas l'esquerda funciona com una mena de frontera que no fa, sinó remarcar la separació entre el primer i el tercer món, a més de ser una crítica ferotge al racisme i l'exclusió.

VITRA - El magatzem



UN ENVEJABLE MAGATZEM
VITRA, reuneix una grandísima col·lecció de peces importantíssimes que es poden visitar en la seu Vitra Design Museum, que és un dels Museus de disseny més importants a nivell mundial. La seva seu es troba en una construcció excepcional de l'arquitecte californià Frank Gehry. Juntament amb altres obres importants en el seu campus a Weil am Rhein.













SENTARSE, LEVANTARSE, CAER



MAITE CAMACHO

Madrid, 1978
www.maitecamacho.net



 
La cadira, en els seus més variades presentacions, ha estat utilitzada per nombrosos artistes contemporanis com a metàfora del cos i, en especial, de la desaparició o absència d'aquest. Així funcionen les que utilitza Doris Salcedo en les seves instal · lacions o les que apareixen en obres de Bruce Nauman o Ilya Kabakov, entre moltes altres. Maite Camacho també ha investigat en profunditat la càrrega significativa i emotiva d'aquest objecte comú plasmant els seus resultats en treballs com Intents de seure en una cadira trencada (2007-2009) o Buscant la postura (2006-2008). Asseure, aixecar-se, caure pertany a aquest mateix grup en què Camacho intervé sobre els seients com si aquests poguessin interpretar els cossos als quals habitualment serveixen de suport.


La identificació cos-cadira ens permet llegir el semicercle de seients davant nostre com una reunió d'amics o imaginar que s'està desenvolupant un estrany joc de les cadires musicals-aquell en què un grup gira al voltant d'uns seients que almenys han de ser tants com a persones hagi almenys una. Però en Asseure, aixecar-se, caure, l'altre semicercle és virtual, és la imatge projectada d'un altre grup de cadires entre les quals s'ha col · locat, mantenint l'equilibri, la pròpia artista. Camacho no es recolza en cap suport, sinó que a través dels seus moviments sembla voler transformar-se en una cadira més. Del suport que imita la càrrega, a la càrrega que imita al suport.


La invitació a intercanviar papers s'estén a l'espectador. Qualsevol pot utilitzar les cadires o intentar fer-se passar per elles. Es tracta de voler participar d'aquesta evocació, la il·lusió es multiplica gràcies al precís ús del vídeo que fa Camacho. Les característiques teatrals del conjunt tenen per l'artista un clar objectiu: Envair el terreny de l'escena ve de la necessitat de parlar en primera persona d'aquests temes i plantejar la trobada directe amb l'espectador i no tant de veure representada en l'obra.

UNA CADIRA REALITZADA A LLEIDA


Cadira amb braços de terrassa de la marca Cromin fabricada a  Lleida. Estructura de tub de ferro pintat de negre i seient i respatller en Formica amb dibuix de paper arrugat en verd esmeralda.
Jo la recordo, encara que no se d'on, poder  al poble en el Casino o al Bar de Tonet de Seròs, potser les recordo en una de les terrasses de vermuts en algun bar típic de Lleida. És ara que he sabut que es fabricaven a Lleida. Ara la podem trobar a Ghotam, Barcelona (http://www.gotham-bcn.com). 
Dimensions: 48cm fons, 77cm alt, 64cm llarg
Pes: 15 kg