Aquest Diumenge vaig adquirir un parell de cadires com aquesta, encara que, desconec qui es el fabricant i el seu dissenyador, les vaig trobar interessants i en molt bon estat. Son fetes de faig corbat com les cadires que fabricava Thonet. Hi ha un dibuixos en relleu fets per un motlle a la premsa. També es molt curiós la flor que es dibuixa sota les cames, agafant-les totes quatre potes per donar-li fortalesa.
He mirat sota el cul de la cadira pero tant sols a una d'elles hi ha una mica de tinta blava d'un segell, pero no s'interpreta res.
La cadira aquesta va ser fabricada a Valencia a principis del segle XX. La cadira amb gravats porta la traba de Ventura Feliu, "Hijos de Ventura Feliu".
HistòricacadiraGaulino: fou dissenyadael 1987, va serseleccionada alPremide DissenyIndustrialielAdi-Fad de 1989ialIberdiseñode 1990.Des de llavors hafiguratsempreenlesretrospectivesdel DissenyEspanyol,tanten exposicionscomen publicacions, is'haconvertit enun referentdel disseny delseglevint enel nostrepaís.Enaquesta obra, alguncrítichadetectatl'admiració de Tusquets per SalvadorDalíperò, quanla va veureacabada, l'hi va semblar quelesinfluènciesevidentsproveniend'AntoniGaudíideCarloMollino: peraixòla cadiraes va cridarGaulino. Encara que la sevaaparençaéstotalmentartesanal, laGaulinoes el seu primerprojecterealmentindustrialen fusta; estudiant la fabricació i desarrolant el projecte es va adonardel quelesmàquinespodienarribara fer.Vaaprendreies va divertirmolt. Tusquets, la consideraun dels seusmillorstreballs.
Estructuraderouremassísnatural,tenyiten blanc ienvernissat. Seiententapissaten cuir decolornatural. Mides de la gaulino a escala 1:1: 51,3x55,1x83,5 cm
DorisSalcedo(Bogotà, 1958). Escultoracolombiana. El seutreballresponen certamanera alasituaciópolíticaa Colòmbia. Utilitzasovintmoblesen les seves escultures, eliminantla sevanaturalesafamiliaridonant-los unairede malestarihorror.
Un dels seustreballsmésrepresentatiusiméscridanerssónlesintervencionsenelsespaispúblicsenelsque utilitzales seves famosescadiresde fusta, els seus moblesenvaeixenelsllocscomunscom lainstal · lacióque va realitzarperla 8ªBiennald'Istanbulel 2003o la sevaespectacularobrade cadiresquecauenperla façanadel Palau deJustíciade Bogotà(2002).
Doris Salcedo, Istanbul Project, 2003, instalación en la VIII Bienal
Internacional de Estambul (Turquía). Foto: Sergio Clavijo. Cortesía de
la artista y Alexander and Bonin, Nueva York
Un altre vessanten el seu treballésl'úsde moblesvellsirobausada, objectestrobatsquemodifica, perexempleen la seva obraCasaVíduaapareixiensabatesimoblesde personeshumils, elsmobles quesimbolitzarienenqualsevolaltrecontextla calorfamiliar sóntapiatsorecobertsambcimentid'aquesta maneraal · ludeixen alesvíctimesdel conflictecolombià, al dolorde les seves famílies. Altresvegades utilitzalescamisescomsifossincamisesemmidonadesperòambcimenticreuadesambuna barrad'acerpunyent, queensrecordenels desapareguts. En altrescasos comles seves sèriesde sabatesperexempleAtrabiliarios,quenopucevitarsempreemrecordaa l'obra deBoltanskiiles sevesreferènciesa l'Holocaust, utilitza parellsde sabatesquesóncol · locatsperparellesitancats en unaespèciede buit enla paretcomun nínxolque despréséscobertper unapelltranslúcidad'algun animal.
Sillas vacías del Palacio de Justicia, 6 y 7 de noviembre, 2002.Intervención-instalación en el Palacio de Justicia de Bogotá.
Va estudiarBellesArts a laUniversitatJorgeTadeoLozano. Les sevesobres hanestatexposadesal Museud'ArtModern(MoMA) de NovaYork, alTateModernde Londres, al CentrePompidoude Parísial MuseuNacional Centred'ArtReinaSofiaa Madrid. És una delesartistescolombianesmésimportantsen l'escenacontemporàniainternacional.
Acción de duelo. Intervención urbana. Plaza de Bolívar, Bogotá, 3 de julio de 2007
L'artista Doris Salcedo treballant a la Plaça Bolívar
DorisSalcedoéssobretot unaartistapolíticaquetreballaelstemesde la memòria, el dolor, l'absència, les sevesobresaconsegueixencommoure'nsisobretotfer-nosreflexionar, les sevesinstal · lacions comAccióde dol, realitzadaa la PlaçaBolívara Bogotàenjuliol de 2007,és una delesobresméssignificativesde comaquesta artistautilitza el seutreballperparlar delesvíctimes de laviolènciapolítica del seupaís.
La seva obraShibbolethésuna de les sevesinstal · lacionsmésfamoses, ésla conegudaesquerda quetravessavael terra de laSalade Turbinesde la TateModern. L'esquerdadefineix unadelesvessantsprincipals deltreballde l'artista, iésquesempreesdefineixcom una personadel tercermón, enaquestcasl'esquerdafunciona comuna menade fronteraquenofa, sinóremarcarla separacióentre el primerieltercer món, a més de seruna críticaferotgeal racismeil'exclusió.
VITRA, reuneix una grandísima col·lecció de peces importantíssimes que es poden visitar en la seuVitraDesignMuseum, que ésun delsMuseusde dissenymésimportantsa nivellmundial. La seva seuestrobaen una construccióexcepcionalde l'arquitectecaliforniàFrankGehry. Juntament amb altres obres importants en el seu campus a Weil am Rhein.
La cadira,en els seusmésvariadespresentacions,haestatutilitzadapernombrososartistescontemporaniscom a metàforadel cosi,en especial,de la desaparicióoabsènciad'aquest.Aixífuncionenlesque utilitzaDorisSalcedoen les sevesinstal · lacions olesque apareixenen obresde BruceNaumanoIlyaKabakov,entre moltesaltres.MaiteCamachotambé hainvestigaten profunditatla càrregasignificativaiemotivad'aquestobjectecomúplasmantels seusresultatsen treballscomIntentsde seureenuna cadiratrencada(2007-2009)oBuscantla postura(2006-2008).Asseure,aixecar-se,caurepertanyaaquestmateixgrupen quèCamachointervésobre els seients com si aquests poguessin interpretar els cossos als quals habitualment serveixen de suport.
La
identificació cos-cadira ens permet llegir el semicercle de seients
davant nostre com una reunió d'amics o imaginar que s'està desenvolupant
un estrany joc de les cadires musicals-aquell en què un grup gira al
voltant d'uns seients que almenys han de ser tants com a persones hagi almenys una. Però
en Asseure, aixecar-se, caure, l'altre semicercle és virtual, és la
imatge projectada d'un altre grup de cadires entre les quals s'ha col ·
locat, mantenint l'equilibri, la pròpia artista. Camacho no es recolza en cap suport, sinó que a través dels seus moviments sembla voler transformar-se en una cadira més. Del suport que imita la càrrega, a la càrrega que imita al suport.
La invitació a intercanviar papers s'estén a l'espectador. Qualsevol pot utilitzar les cadires o intentar fer-se passar per elles. Es tracta de voler participar d'aquesta evocació, la il·lusió es multiplica gràcies al precís ús del vídeo que fa Camacho. Les
característiques teatrals del conjunt tenen per l'artista un clar
objectiu: Envair el terreny de l'escena ve de la necessitat de parlar en
primera persona d'aquests temes i plantejar la trobada directe amb
l'espectador i no tant de veure representada en l'obra.
Cadiraambbraçosde terrassade la marcaCrominfabricada a Lleida. Estructurade tubde ferropintat denegreiseientirespatllerenFormicaambdibuixde paperarrugaten verdesmeralda.
Jo la recordo, encara que no se d'on, poder al poble en el Casino o al Bar de Tonet de Seròs, potser les recordo en una de les terrasses de vermuts en algun bar típic de Lleida. És ara que he sabut que es fabricaven a Lleida. Ara la podem trobar a Ghotam, Barcelona (http://www.gotham-bcn.com).
Dimensions: 48cmfons, 77cmalt, 64cmllarg Pes: 15 kg