Doris Salcedo (Bogotà, 1958). Escultora colombiana. El seu treball respon en certa manera a la situació política a Colòmbia. Utilitza sovint mobles en les seves escultures, eliminant la seva naturalesa familiar i donant-los un aire de malestar i horror.
Un dels seus treballs més representatius i més cridaners són les intervencions en els espais públics en els que utilitza les seves famoses cadires de fusta, els seus mobles envaeixen els llocs comuns com la instal · lació que va realitzar per la 8 ª Biennal d'Istanbul el 2003 o la seva espectacular obra de cadires que cauen per la façana del Palau de Justícia de Bogotà (2002).
 |
| Doris Salcedo, Istanbul Project, 2003, instalación en la VIII Bienal Internacional de Estambul (Turquía). Foto: Sergio Clavijo. Cortesía de la artista y Alexander and Bonin, Nueva York |
Un altre vessant en el seu treball és l'ús de mobles vells i roba usada, objectes trobats que modifica, per exemple en la seva obra Casa Vídua apareixien sabates i mobles de persones humils, els mobles que simbolitzarien en qualsevol altre context la calor familiar són tapiats o recoberts amb ciment i d'aquesta manera al · ludeixen a les víctimes del conflicte colombià, al dolor de les seves famílies. Altres vegades utilitza les camises com si fossin camises emmidonades però amb ciment i creuades amb una barra d'acer punyent, que ens recorden els desapareguts. En altres casos com les seves sèries de sabates per exemple Atrabiliarios, que no puc evitar sempre em recorda a l'obra de Boltanski i les seves referències a l'Holocaust, utilitza parells de sabates que són col · locats per parelles i tancats en una espècie de buit en la paret com un nínxol que després és cobert per una pell translúcida d'algun animal.
 |
| Sillas vacías del Palacio de Justicia, 6 y 7 de noviembre, 2002.Intervención-instalación en el Palacio de Justicia de Bogotá. |
 |
| Acción de duelo. Intervención urbana. Plaza de Bolívar, Bogotá, 3 de julio de 2007 |
 |
| L'artista Doris Salcedo treballant a la Plaça Bolívar |
Doris Salcedo és sobretot una artista política que treballa els temes de la memòria, el dolor, l'absència, les seves obres aconsegueixen commoure'ns i sobretot fer-nos reflexionar, les seves instal · lacions com Acció de dol, realitzada a la Plaça Bolívar a Bogotà en juliol de 2007 , és una de les obres més significatives de com aquesta artista utilitza el seu treball per parlar de les víctimes de la violència política del seu país.
La seva obra Shibboleth és una de les seves instal · lacions més famoses, és la coneguda esquerda que travessava el terra de la Sala de Turbines de la Tate Modern. L'esquerda defineix una de les vessants principals del treball de l'artista, i és que sempre es defineix com una persona del tercer món, en aquest cas l'esquerda funciona com una mena de frontera que no fa, sinó remarcar la separació entre el primer i el tercer món, a més de ser una crítica ferotge al racisme i l'exclusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada