SENTARSE, LEVANTARSE, CAER
MAITE CAMACHO
Madrid, 1978
www.maitecamacho.net
La cadira, en els seus més variades presentacions, ha estat utilitzada per nombrosos artistes contemporanis com a metàfora del cos i, en especial, de la desaparició o absència d'aquest. Així funcionen les que utilitza Doris Salcedo en les seves instal · lacions o les que apareixen en obres de Bruce Nauman o Ilya Kabakov, entre moltes altres. Maite Camacho també ha investigat en profunditat la càrrega significativa i emotiva d'aquest objecte comú plasmant els seus resultats en treballs com Intents de seure en una cadira trencada (2007-2009) o Buscant la postura (2006-2008). Asseure, aixecar-se, caure pertany a aquest mateix grup en què Camacho intervé sobre els seients com si aquests poguessin interpretar els cossos als quals habitualment serveixen de suport.
La identificació cos-cadira ens permet llegir el semicercle de seients davant nostre com una reunió d'amics o imaginar que s'està desenvolupant un estrany joc de les cadires musicals-aquell en què un grup gira al voltant d'uns seients que almenys han de ser tants com a persones hagi almenys una. Però en Asseure, aixecar-se, caure, l'altre semicercle és virtual, és la imatge projectada d'un altre grup de cadires entre les quals s'ha col · locat, mantenint l'equilibri, la pròpia artista. Camacho no es recolza en cap suport, sinó que a través dels seus moviments sembla voler transformar-se en una cadira més. Del suport que imita la càrrega, a la càrrega que imita al suport.
La invitació a intercanviar papers s'estén a l'espectador. Qualsevol pot utilitzar les cadires o intentar fer-se passar per elles. Es tracta de voler participar d'aquesta evocació, la il·lusió es multiplica gràcies al precís ús del vídeo que fa Camacho. Les característiques teatrals del conjunt tenen per l'artista un clar objectiu: Envair el terreny de l'escena ve de la necessitat de parlar en primera persona d'aquests temes i plantejar la trobada directe amb l'espectador i no tant de veure representada en l'obra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada