Biografía publicada en Gerrit Thomas Rietveld: Casas, 2G, nº 39-40, de la Editorial Gustavo Gili.
Gerrit Thomas Rietveld va néixer a Utrecht, Holanda, el 24 de juny de 1888. Va morir a la mateixa ciutat el 25 de juny de 1964.
1900-1917 FORMACIÓ I PRIMERES EXPERIÈNCIES
Després de finalitzar l'educació primària, Gerrit Thomas Rietveld va començar a treballar com aprenent amb el seu pare, que era ebenista. Durant diversos anys va simultanejar el seu treball en el taller del seu pare amb el de dibuixant en l'estudi del taller de joieria C. J. A. Begeer. Durant aquesta mateixa època (1904-1908) va assistir a les classes de la Kunstindustrieel Onderwijs. Rietveld va acudir a les classes nocturnes de l'arquitecte i dissenyador de mobles P. J. C. Klaarhamer, un seguidor d'H P. Berlage. En aquesta escola, especialment gràcies a Klaarhamer, Rietveld va conèixer els moviments artístics i arquitectònics més contemporanis. Gràcies a llibres i il · lustracions es va familiaritzar amb l'obra del Wiener Werkstatt, de l'Escola de Glasgow (Charles Rennie Mackintosh) i de Frank Lloyd Wright. Rietveld va ingressar en diverses associacions artístiques d'Utrecht i va arribar a exposar les seves pintures en una ocasió. El 1911 es va casar amb Vrouwgien Hadders, amb qui tindria sis fills entre 1913 i 1924.
Després de finalitzar l'educació primària, Gerrit Thomas Rietveld va començar a treballar com aprenent amb el seu pare, que era ebenista. Durant diversos anys va simultanejar el seu treball en el taller del seu pare amb el de dibuixant en l'estudi del taller de joieria C. J. A. Begeer. Durant aquesta mateixa època (1904-1908) va assistir a les classes de la Kunstindustrieel Onderwijs. Rietveld va acudir a les classes nocturnes de l'arquitecte i dissenyador de mobles P. J. C. Klaarhamer, un seguidor d'H P. Berlage. En aquesta escola, especialment gràcies a Klaarhamer, Rietveld va conèixer els moviments artístics i arquitectònics més contemporanis. Gràcies a llibres i il · lustracions es va familiaritzar amb l'obra del Wiener Werkstatt, de l'Escola de Glasgow (Charles Rennie Mackintosh) i de Frank Lloyd Wright. Rietveld va ingressar en diverses associacions artístiques d'Utrecht i va arribar a exposar les seves pintures en una ocasió. El 1911 es va casar amb Vrouwgien Hadders, amb qui tindria sis fills entre 1913 i 1924.
1917-1924 INDEPENDÈNCIA I HORITZONS MÉS AMPLIS
El 1917 Rietveld va obrir el seu propi taller de mobiliari a Utrecht. En ell era lliure per crear dissenys de mobles originals, entre ells la cadira de 1918 la versió acolorida es convertiria en la famosa cadira Vermella i Blau.
El 1919 Rietveld va rebre la invitació de Theo van Doesburg per col · laborar a la revista De Stijl (1917-1932), de la qual era fundador i director. El 1920, Rietveld moblar una casa model d'un bloc d'apartaments de l'arquitecte J. J. P. Oud, membre del moviment de De Stijl. La influència dels pintors del moviment De Stijl, com Bart van der Leck i Piet Mondrian, van animar a Rietveld a començar a utilitzar els colors vermell, groc i blau combinats amb el negre, el blanc i tons de gris. Encara Rietveld va seguir utilitzant color en la seva obra a partir de llavors, a finals de la dècada de 1920 aquests ja no eren tan primaris i havien derivat a tons pastís. El 1923, a Utrecht, Rietveld va conèixer a Bruno Taut, Kurt Schwitters i El Lissitzky. Aquest mateix any va dissenyar la cadira Berlín, un disseny asimètric pintat en tons grisos, blancs i negres, per participar juntament amb l'artista de De Stijl Vilmos Huszár en la Juryfreie Kunstschau de Berlín. Aquest mateix any també va participar en l'exposició Les architectes du groupe De Stijl celebrada a la galeria parisenca L'Effort Moderne. Després d'una sèrie d'encàrrecs d'interiorisme i petits projectes de reforma en habitatges, Rietveld va acabar el seu primer projecte arquitectònic complet, el projecte de la casa Rietveld-Schröder, que es va construir a Utrecht el 1924. Rietveld va projectar la casa en estreta col · laboració amb el seu client, la vídua Truus Schröder-Schrader, qui desitjava una casa per a ella i els seus tres fills.
CADIRA INFANTIL (1920)
Children Chair by Gerrit Rietveld, 1920
Mides 80 mm x 68 mm x150 mm
LA CADIRA MILITAR (1923)
Gerrit Rietveld. 'Militar' cadira. Fusta contraplacada, fusta, pintada en blanc i negre, amb perns. H. 88 x 41,3 x 49,5 cm. Dissenyat el 1923. Fet per G.A. van de Groenekan, De Bitta. La realitzada a esc 1:6 medeix 68 mm x 84 mm x 150 mm.
LA CADIRA BERLIN (1923)
La "cadira de Berlín rep el seu nom pel fet que va ser dissenyat especialment per a la sala d'exposicions de Rietveld i Huszar en el xou a Berlín el 1923. Aquesta cadira, que després es refereix sovint com "la cadira del tauler ', va ser executat amb una doble imatge en el mirall.
Cadira Berlin - Construida amb fusta i lacada amb negre, blanc i grisos. Mides:119 mm x 94 mm x 166 mm
1924-1940 de De Stijl al funcionalisme. LA FAMA INTERNACIONAL
Després de construir la casa Rietveld-Schröder, Rietveld es va dedicar de forma creixent a l'arquitectura. Va establir el seu estudi d'arquitectura a la casa Rietveld-Schröder, on seguiria fins que el 1933 va obrir un estudi en una altra zona d'Utrecht. Traspassar la propietat del seu taller de mobiliari a Gerard van de Groenekan, que havia estat empleat seu des de 1917. Rietveld continuar dissenyant mobiliari, i de la seva fabricació s'encarregava Van de Groenekan. Esporàdicament seguiria construint alguna peça de mobiliari per a si mateix. A partir de 1930, el mobiliari de Rietveld va ser també fabricat i venut per l'empresa Metz & CO. Entre els seus treballs es trobava la cadira Zigzag de 1932, que va dissenyar en diverses versions i materials.
La construcció de la casa Rietveld-Schröder va conferir a Rietveld la seva reputació com a arquitecte, tant a Holanda com a l'estranger. Quant al seu cercle social, l'arquitecte es va comprometre de manera creixent amb els moviments d'avantguarda. El 1927 es va convertir en membre del consell de la Dutch Filmliga (associació cinematogràfica holandesa), una organització que es dedicava a projectar pel · lícules d'avantguarda que no solien exhibir-se a les sales comercials. A l'any següent es va convertir en editor d'arquitectura de la revista Nieuw Rusland, publicada per una societat que promovia les relacions entre Holanda i l'antiga Unió Soviètica. També va formar part del moviment modern internacional. Va exposar els seus projectes arquitectònics a l'estranger i va passar a ser membre honorífic de la Federació Internacional d'Arquitectura de Kyoto el 1931. Al costat de H. P Berlage i Mart Stam, va formar part de la delegació holandesa al congrés fundacional dels CIAM a La Sarraz, Suïssa. Encara que va seguir treballant per a la revista De Stijl fins al final, Rietveld va ser distanciant-se de manera gradual del moviment ia finals de la dècada de 1920 s'havia convertit en un dels representants més importants del grup funcionalista holandès Nieuwe Bouwen.Va construir una sèrie de cases adossades a Utrecht, un petit bloc d'habitatges a la Siedlung del Wiener Werkbund de Viena i diverses viles per a clients privats. No obstant això, va seguir sentint predilecció per la construcció d'habitatges de baix cost, que constituirà l'eix central del seu treball durant la resta de la seva carrera professional. Un avanç important en aquest sentit va ser el seu projecte del nucli prefabricat per a un habitatge, que incorporava tots els serveis necessaris i al voltant del que podia distribuir un nombre variable d'habitacions. Rietveld va continuar treballant en el concepte d'un nucli de serveis flexible fins a la dècada de 1950.
CADIRA CRATE (1930)
CADIRA ZIG-ZAG (1934)
Aquesta cadira dissenyada per Gerrit Rietveld el 1934 es caracteritza per la seva extrema simplicitat i abstracció. Rietveld participant en el moviment De Stijl, va estar influït durant tota la seva vida pel cubisme i la descomposició de les formes. Aquesta abstracció geomètrica aconsegueix el seu punt cimal en aquesta cadira.
La cadira en qüestió està formada per quatre panells reblats. La cadira Zig-Zag té un doble funció, ja que pot ser usada com seient o com a tauleta auxiliar. Aquest últim aspecte deriva d'un estudi de l'espai en l'habitatge que realitzaria Rietveld entre 1932 i 1934. La Zig-Zag Chair aquesta exposada al MOMA de Nova York. Mides: 62 mm x 72 mm x 123 mm
La cadira en qüestió està formada per quatre panells reblats. La cadira Zig-Zag té un doble funció, ja que pot ser usada com seient o com a tauleta auxiliar. Aquest últim aspecte deriva d'un estudi de l'espai en l'habitatge que realitzaria Rietveld entre 1932 i 1934. La Zig-Zag Chair aquesta exposada al MOMA de Nova York. Mides: 62 mm x 72 mm x 123 mm
1940-1964 MADURESA I RECONEIXEMENT
Després de la II Guerra Mundial els museus van començar a mostrar un interès renovat pel treball de De Stijl i, com a conseqüència, pel de Rietveld. A més de col · laborar de manera estreta en les exposicions sobre De Stijl a Holanda ia l'estranger, el 1958 Rietveld va celebrar la primera exposició individual sobre la seva obra a Utrecht. La seva fama es va veure reflectida en alguns encàrrecs importants durant la dècada de 1950, entre ells el projecte de les escoles de belles arts de Arnhem i Amsterdam (l'actual Rietveldacademie) i grans projectes residencials com el del districte de Hoograven a Utrecht. També va seguir acceptant encàrrecs privats de cases. A més, va demostrar tenir aptituds com a professor en diverses escoles d'arquitectura i art.
La mesura del reconeixement oficial es va reflectir en encàrrecs públics de prestigi com el Pavelló d'Holanda a la Biennal de Venècia i el Van Gogh Museum a Amsterdam. El Van Gogh Museum seria el seu últim gran encàrrec i va ser conclòs per Joan van Dillen i Johan van Tricht, amb qui s'havia associat el 1961. Al final de la seva vida va ser reconegut amb diversos honors, com el seu nomenament de membre honorífic de l'Institut Reial d'Arquitectura Holandès i un doctorat honoris causa per la Technische Hogeschool Delft (actualment la Technische Universiteit Delft). En acceptar el doctorat, Rietveld, que tenia en aquell moment 76 anys però seguia treballant, es va dirigir als assistents amb aquestes paraules: "Em entenen quan els dic que em sento preocupat en rebre aquest honor? Significa que ara sóc algú que ja no té res a dir? [...] Em sento abatut, un home perdut que pensava que encara tenia un llarg camí que recórrer i que, de sobte, descobreix que es troba en una mena d'estació final ". Rietveld va morir el 25 de juny de 1964, a la casa Rietveld-Schröder, on va viure al costat de Truus Schröder des de la mort de la seva dona el 1957 fins al final dels seus dies.
CADIRA RIETVELD STELTMAN
Una de les primeres que vaig construir, darrera la cadira blau i vermella. Mides 83 x 74 mm, 123 mm
La asimètrica cadira Steltman (1963), dissenyat per a la casa de joieria Steltman a l'Haia, ha obert la composició de horitzontals i verticals, tan característic de Rietveld.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada