 | ||||
| Aquesta es la Barceloneta que hi ha exposada en el Museu de les Arts Decoratives de Barcelona Tapissat en lona / pell.72 x 56 x h: 89 cm. |
Aquesta butaca baixa i lleugera amb forma de gandula va ser dissenyada en els anys cinquanta per Correa i Milà com irònic homenatge a la cadira Barcelona de Mies Van der Rohe. Creada sense braços, ofereix una sorprenent comoditat.
 |
| Alfonso Milà segut en una Barceloneta |
Mies van der Rohe va crear la cadira Barcelona per al pavelló alemany de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, i va ser usada com a «tron» per al rei Alfons XIII en la seva cerimònia d'obertura. La cadira va començar-se a produir a Amèrica del Nord a partir de 1948 i es va convertir en símbol de la modernitat i del poder adquisitiu dels seus propietaris, ja que era caríssima. A ella li dedicaran Correa i Milà la seva cadira Barceloneta, batejada amb el nom d'un dels barris més populars de Barcelona com gest de complicitat històric i crítica encoberta al seu preu.
La butaca Barceloneta va ser, a més, un encàrrec de l'arquitecte José Antonio Coderch per moblar uns pisos amb vistes al mar que estava realitzant en aquest barri marítim de Barcelona, d'acord amb les preocupacions estètiques de l'època per adequar-se al context ambiental en què es l'edificació. Està, doncs, pensat per a veure els barcos de vela i per improvisades vetllades abocats al mar, des d'un balcó o un porxo protegit. És una cadira per a les llargues nits d'estiu, per forjar bona part de les nostres confidències o somnis.
El seu suport inclinat, d'altura inusual, convida al repòs i recull a més el cap. La seva baixa estatura i la seva falta de braços permet tenir a l'abast de la mà un llibre, una copa, un cigarret deixats a terra, i facilita seure o aixecar-se del còmode seient.
Està realitzat a partir d'un bell sistema d'enfilada que uneix, en forma de triangle, peu del darrere, respatller i seient en fusta compacta de faig massissa, molt dura i resistent. El seient, fix, és de pell girada. El suport és de resistent lona blanca, lligada darrere per un cordó que a través d'ullets li dóna la seva màxima tensió, com si d'una faixa es tractés. És, doncs, un suport extraïble i rentable a la rentadora.
Barceloneta és una butaca que la forma i l'alçada li donen la categoria de gandula-un nom molt explícit-i que evoca la cara amable de l'arquitectura, la seva humanitat i la seva lúcida senzillesa. És una cadira que evoca gustos i ambients, i una de les millors mostres del racionalisme mediterrani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada