"Diàlegs permanents: ecodisseny experimental i reciclatge"
Alejandro Sarmiento és Dissenyador Industrial de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Nacional de la Plata, a Buenos Aires, Argentina. Des de 1987 treballa de manera independent com a dissenyador.Els seus projectes abasten diversos camps del disseny, mobiliari, objectes i ambients, abordant des de la investigació fins al desenvolupament i implementació. Els seus objectes han obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals i han estat exhibits en importants fires i mostres.
LES ESCOMBRARIES MATÈRIA POTENCIAL DEL DISSENY
Alejandro modifica el rol dels objectes que coneixem, els aprofita fins a les últimes instàncies. Els reutilitza, reinterpreta i resignifica. Sempre amb resultats innovadors, funcionals i estéticamete impecables.
Posseïdor d'un gran enginy, aconsegueix en solucions simples, objectes inaudits. Moltes vegades fa anar material en desus, amb idea de generar objectes basats en la premissa d'aconseguir, a més de la bellesa i la funcionalitat, fer una aportació innovador, amb contingut ambiental i social.
Alejandro modifica el rol dels objectes que coneixem, els aprofita fins a les últimes instàncies. Els reutilitza, reinterpreta i resignifica. Sempre amb resultats innovadors, funcionals i estéticamete impecables.
Posseïdor d'un gran enginy, aconsegueix en solucions simples, objectes inaudits. Moltes vegades fa anar material en desus, amb idea de generar objectes basats en la premissa d'aconseguir, a més de la bellesa i la funcionalitat, fer una aportació innovador, amb contingut ambiental i social.
"Pensar el producte a partir de la matèria primera amb què es compta i en el meu cas particular, a les escombraries, dóna resultats molt originals que permeten una altra mirada dels objectes i possibilitats completament diferent a l'actual objecte dissenyat amb obsolescència programada" així explica Sarmiento, qui està per segona vegada al nostre país com a convidat especial en aquest programa.
"Jo busco en les escombraries de les indústries, llocs de recollida, centres tèxtils i tot el que vagi trobant i aquí em poso a crear", diu Sarmiento.
Entre les seves creacions més famoses estan les cadires de cautxú i deixalles de ferro, les llums amb malles on es venen les cebes i alls i les pilotes amb ampolles de plàstic.
Entre les seves creacions més famoses estan les cadires de cautxú i deixalles de ferro, les llums amb malles on es venen les cebes i alls i les pilotes amb ampolles de plàstic.
Sarmiento va començar a treballar amb les escombraries el 1992 quan va realitzar les seves primeres incursions al voltant dels materials de deixalles, d'aquí no ha parat de crear i és catalogat com un creador de "obres de disseny ecològic".
Actualment entre la llista de productes que ha creat s'expliquen joguines, cadires, butaques, llums.
Aquest tipus de "disseny sostenible" està revolucionant les noves tendències deldiseño industrial del món, el que ha expressat en els últims anys la seva preocupació per crear amb materials que no segueixin devastant boscos i menys contribuint a l'escalfament global. "Aquí tots contribuïm amb alguna cosa". diu el creador.
La cadira RUBERTA IRON (2004)
Una cadira amb nom de dona, o una senyora cadira.
Així batejada pels seus materials: cautxú / goma = ruber + iron = ferro, aquesta peça guarda tants encreuaments culturals com cintes creuades conformen el seu cos. Disseny de l'argentí Alejandro Sarmiento - considerat un dels 100 dissenyadors més influents del món en el reciclatge, una línia de pensament i disseny en la seva trajectòria de més de 20 anys: el reús, que cada vegada va cobrant més sentit planetari.Alejandro Sarmiento va dissenyar aquesta peça, l'esquelet pren certa herència de l'esquelet "bekaéfico" (per la cadira BKF, dels arquitectes Bonet, Kurchan i Ferrari Hardoy, peça amb la qual arrenca la història del disseny a l'argentina) ho fa tou a través del encintat, amb cautxú de cobertes pinxades, un desfet netament urbà.
La imatge que va inspirar a Sarmiento, aquests encreuaments va ser la de les tires explotades en la zona Sud, on vivia, fruit de l'auge del moment de la flexibilització laboral a la Argetina. A major consum de serveis externs, major quantitat de vehicles circulant als carrers, més frenades i més rodes explotades, que deixen a l'asfalt dues coses: la marca de la goma com fuetades i els trossos de tira de cautxú escampats. A través d'aquest inpuls inspiracional convertit en cadira, es pot llegir una operació d'alta sensibilitat que Sarmiento afina cada vegada més: tradueix aquests senyals del consum que li revelen les deixalles en manifestos anticonsumistes, que es transformen en peces d'excel·lent disseny i gran impacte cultural.Les tècniques que Sarmiento rescata amb habilitat manual (també palpables en la producció industrial), no són altres que algunes estrategies domèstiques utilitzades en el camp per materialitzar necessitats. Ell les porta al present amb sentit de l'oportunitat tècnica i material i així recupera imatges de molta arrel cultural. En el cas de la ruberta i la seva descendència (taula i poltrona), la forma i el embolicat del mànec remeten al manillar de les bicicletes de ciclista, dels 70, els anys en què es va criar Sarmiento .
La imatge que va inspirar a Sarmiento, aquests encreuaments va ser la de les tires explotades en la zona Sud, on vivia, fruit de l'auge del moment de la flexibilització laboral a la Argetina. A major consum de serveis externs, major quantitat de vehicles circulant als carrers, més frenades i més rodes explotades, que deixen a l'asfalt dues coses: la marca de la goma com fuetades i els trossos de tira de cautxú escampats. A través d'aquest inpuls inspiracional convertit en cadira, es pot llegir una operació d'alta sensibilitat que Sarmiento afina cada vegada més: tradueix aquests senyals del consum que li revelen les deixalles en manifestos anticonsumistes, que es transformen en peces d'excel·lent disseny i gran impacte cultural.Les tècniques que Sarmiento rescata amb habilitat manual (també palpables en la producció industrial), no són altres que algunes estrategies domèstiques utilitzades en el camp per materialitzar necessitats. Ell les porta al present amb sentit de l'oportunitat tècnica i material i així recupera imatges de molta arrel cultural. En el cas de la ruberta i la seva descendència (taula i poltrona), la forma i el embolicat del mànec remeten al manillar de les bicicletes de ciclista, dels 70, els anys en què es va criar Sarmiento .
Ruberta Iron (105 x 105 x 127 mm)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada