Gabriele Basilico (Milà, 1944) és un fotògraf italià, que després d'estudiar la professió d'arquitectura comença a treballar com a fotògraf, va començar a dedicar-se a la fotografia de paisatge, i més particularment a la fotografia arquitectònica.
Treballa principalment amb càmera de gran format i amb pel·licula de blanc i negre. Cal resaltar el seu treball a Beirut, fotografiat després de la guerra.
"Amb les seves imatges, la tensió controlada, metafísica conscient, que ha treballat amb eficàcia en els últims anys, el gust postmodern, visualment observant una arquitectura industrial oblidada i suburbana, revaloritzada com arqueològica i es subjecta amb un clarobscur i una punt de vista, i un punt de fuga privat de l'estil, sofisticat en els anys 30.
L'observació de les relacions amb l'entorn construït ocupa un lloc fonamental dins de la seva producció visual.
En aquest sentit crida l'atenció una sèrie de díptics elaborats en els anys vuitanta. Les fotografies que els componen són el resultat d'un projecte d'observació tan sistemàtic com estètic. Basilico juxtaposa dues imatges. D'una banda una imatge d'una cadira, per una altra les marques que aquesta cadira provoca en el cos de la persona que s'ha assegut en ella.
Ell pren aquestes fotografies com a díptics contraposats, textura - empremta, les realitza mitjançant la utilització d'una càmera de gran format i una il·luminació d'estudi. La brutal frontalitat del contrapicat amb la qual es fotografien les cadires enfrontada contra la tendresa d'una marcada anatomia femenina que resulten inquietants.
El fotograf revela subtilment els imprevistos efectes d'alguns dissenys. Dissenys potser no tan innocents com podrien semblar.
Com podeu veure hi ha cadires que son molt reconegudes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada