HANS J. WEGNER


EL GRAN SENYOR DEL MOBLE
Hans J. Wegner va ser l'últim d'una de les més destacades generacions de dissenyadors de mobles a Dinamarca, i ha deixat una herència de prop de 500 treballs en fusta.

Nascut el 2 d'abril 1914,  fill d'un sabater. Tenint les eines del seu pare a la seva disposició, va aprendre, des de molt aviat, a treballar amb fusta, tallant petites figures de vaixells, i desenvolupant així una apreciació per aquest mitjà. El seu progenitor va introduir a l'ebenisteria, i li va inculcar la ferma moral que la qualitat no ha de ser compromesa.

Arquitecte en teoria, però dissenyador a la pràctica. Ell va saber combinar a la perfecció l’artesania i els materials amb una simplificació orgànica que en cap moment deixa de ser funcional.  Clarament,  Wegner dissenya amb  mestratge la combinació del confort amb la funcionalitat.

 "L'apreciació pels materials és universal, i l'amor per la fusta és una cosa que tota la humanitat comparteix" - va dir Wegner.

La cadira 'Chair' - és el sobrenom que va cobrar aquest disseny després que els candidats a la presidència nord-americà John F. Kennedy i Richard Nixon s'asseguessin en aquest model de cadires, dissenyades per Wegner, per al decisiu debat presidencial de 1960. Es va convertir en un clàssic, i va impulsar a Hans J. Wegner a la fama mundial. Alguns dels seus dissenys poden ser vists en el Rocket Gallery a Londres, fins al 18 febrer.

Wegner, l'últim dels grans de l'època daurada del disseny danès, va morir als 92 anys d'edat. Ell i els seus contemporanis - Arne Jacobsen, Finn Juhl, Verner Panton, Borges Mogensen, Ole Wanscher i Nanna Ditzel - van posar a Dinamarca a l'avantguarda del món del disseny de mobles.

El talent de Wegner per manipular la fusta el va portar a Copenhaguen on va estudiar a l'Escola d'Artesania el 1936. Orla Mølgaard Nielsen, un dels seus professors, va reconèixer el talent del jove i li va recomanar al famós arquitecte Arne Jacobsen.

Durant els anys bèl·lics de la segona guerra mundial, Wegner va assistir a Jacobsen en els seus treballs de disseny de l'ajuntament de la ciutat d'Aarhus. Inspirant-se en l'estil de Kaare Klint, considerat el pare del disseny danès, Wegner va aplicar l'estil minimalista durant el seu període de cooperació amb Jacobsen.

El 1943 Wegner va aconseguir obrir el seu propi estudi a Aarhus i va rebre immediatament reconeixement per la qual és considerada la seva primera obra mestra - La Silla Xina. Una peça tallada en caoba, amb un marc esvelt i arquejat, i un seient reclinat.

Encara que els seus dissenys es van fer mundialment coneguts, Wegner va puntualitzar que només estava aplicant els aspectes més bàsics de la construcció d'una cadira.

"Molts estrangers m'han preguntat com hem creat l'estil 'danès'. Jo els contesto que és arran d'un constant procés de purificació - que per a mi és simplificació - retallar fins a arribar als elements més fonamentals de quatre potes, un seient, i la combinació de seguretat i braços. "

Cadira Hjertestol 

  Un diumenge passejant per al mercat de vell de la Rambla Ferran de Lleida vaig veure dues cadires amb una forma molt original, el seu estat era deplorable, a les potes quasi no hi tenia vernís, la fusta estava molt seca i hi havia forats de corc, estaven mullades perquè plovisquejava una mica. Però la seva forma em va captivar, les tres potes amb aquell respatller similar a unes banyes. Jo no sabia que era un disseny de Hans J Wegner, si que vaig pensar que era una cadira dels 50 i que tenia similituds al disseny nòrdic. Així que vaig fer una oferta i finalment me les vaig quedar.

1952 by Hans J Wegner  Escala 1:1





Després investigant vaig veure que podia ser un disseny d'aquest senyor, amb una variant que a les fotos que he trobat no he vist en aquestes el respatller era construït amb dos parts que jo amb la seva restauració he fet un encaix de cua d'oronella amb fusta de palisandro, per evitar que es separin, crec que es una petita variant a tenir amb compte. Jo crec que el senyor Wegner també hagués optat per aquesta solució constructiva.
 
Be aquí podeu veure com han quedat, el entapissat del seient encara és l'original, s'ha canviat el color  de la fusta tenyin-la d’un color molt més fosc.



 MINIATURES 


1 comentari:

Albert Villar ha dit...

Quina sort que vàreu tenir tots; tu, per la troballa, i les cadires per caure en les teves mans: tornen a veure's precioses.
I què devien fer aquest parell a Lleida?